L'exposició
No sóc fotògraf, ni escriptor, ni antropòleg. Sóc un explorador de mi mateix.
Les fotografies
Poc importa quant llunyana i exòtica sigui la terra que trepitjo, sinó la profunditat amb que connecto dins del cor.
El projecte
Després d'aquesta intensa experiència de vida i d'aprenentatge, vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa més.
L'exposició
No sóc fotògraf, ni escriptor, ni antropòleg. Sóc un explorador de mi mateix.
Mentre m’aventuro per terres llunyanes i cultures ancestrals connecto amb les profunditats del meu ser, amb les meves arrels, amb allò que jo sóc i que el soroll quotidià de vegades no em deixa veure. Així que avui us presento el fet de viatjar entès com una eina de superació personal, que ens ajuda a obrir el pot de l’essència on hi resideix el millor de cada esser humà.
Paral·lelament, aquesta exposició reflexa i deixa constància dels meravellosos paratges per on transcorre la història i sobretot, ens mostra la riquesa d’una humanitat que encara avui es manté viva en la puresa. Puresa que això sí, només es va fent visible en la mesura en què l’observador connecta amb la seva pròpia essència.
Aquest és un espai virtual des d’on, amb la guia de l’exposició en mà, podràs aprofundir en la experiència amb calma i des de casa. Està pensat per a poder gaudir de les imatges i endinsar-te en l’essència dels textos que l’acompanyen.
Si és la primera vegada que entres en contacte amb la exposició trobaràs la guia a la biblioteca Carles Rahola de Girona. En el cas de que no hi tinguis accés, envia’ns un correu a marc@viatjantdesdelcor.com i te’n farem arribar una còpia.
No us estigueu de fer-me arribar els vostres comentaris, impressions o preguntes.
Us deixo amb un fragment introductori, viatjant des del cor…
Una experiència de superació personal, el despertar espiritual
Varen ser mesos, potser millor dit anys, de preparar-me per a poder marxar sense preparar res.
Aquest és un viatge que comença molt abans de pujar a l’avió, inclús molt abans de tenir la idea de posar un peu a l’Àfrica. Aquest viatge potser comença el dia en què em vaig armar de valor per seguir aquell instint que tantes vegades havia pretès fer callar dins meu. Una força que m’empenyia a anar més enllà per saltar aquell mur interior on havia viscut amagat durant tants anys. Una veueta que em burxava amb la idea que una altra mena de vida era possible, que jo era molt més que allò que vivia i que el món petit des d’on ho vivia.
Em sentia empès a preparar-me intensament sense saber per a què. Caminava a cegues buscant una cosa que no tenia forma ni color. Aviat, però, vaig descobrir que quan m’escoltava profundament m’hi acostava per un moment. Buscava en el silenci els subtils senyals del llenguatge de l’ànima i aprenia a posar la raó al servei de la voluntat profunda que em guia des del cor. Encara que la ment no ho entengués, seguia el pressentiment que allà fora, més enllà de la vida de cada dia, s’hi obria una terra fèrtil i preciosa que els meus ulls entelats no podien veure. Una terra que no és a cap lloc concret del món i al mateix temps, cada racó n’és ple. Aquest lloc, doncs, és una actitud, una manera de viure, de mirar i d’entendre la vida que fa del món un lloc gran i amable, ple de senyals, sincronies i possibilitats infinites.
I els senyals pintaven cada dia més grans i lluents les lletres d’Etiòpia. Un lloc on mai havia desitjat anar, ja que en la retina de la meva ignorància Etiòpia era un lloc hostil, sec i deprimit on no se m’hi havia perdut res. Seguint-ne la pista, però, vaig descobrir l’univers cultural que Etiòpia és per si sol. El misticisme del cristianisme copte, les ètnies tribals, les cultures Amhara, Oromo i setanta dues cultures més, les esglésies de Tigray, el llac Tana…
…segueix llegint des de l’edició en paper.
Avui
Avui sé que aquell viatge no feia més que començar. Un camí iniciàtic que m’inicia a un altre camí que conté molts altres camins que es creuen i s’enllacen. Avui gaudeixo compartint el gran regal que l’Univers em va fer. Una gran recompensa per un petit fet. Tan sols vaig tenir un somni, i això sí, el vaig seguir.
Ara el viatge és una manera de fer, de ser i de viure que mai acaba mentre es manté viu en la meva ànima. Encara que a vegades la dificultat sigui present en la meva vida, el viatge m’ha ensenyat a mirar-la amb amor, respecte i curiositat. Miro de viatjar cada dia sigui on sigui, de vegades per països llunyans, d’altres sobre el coixí de meditació, sovint acompanyant, amb plaer, a altres persones disposades a fer un pas endavant des de la petita saleta on ara treballo com a Coach. Procuro, cada dia, entregar al món el que he recollit mentre em preparo intensament per seguir caminant cap allò que el misteri em mostra més enllà.
Viatjant des del cor, el projecte
Després d’aquesta intensa experiència de vida i d’aprenentatge, vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa més.
D’aportar i entregar part de la meva energia a aquesta comunitat en agraïment a totes aquelles ànimes que sense demanar mai res, em varen ajudar, guiar, donar un cop de mà, acollir, acompanyar… Ànimes amb qui vaig compartir moments i vivències de tots colors i perfums, i que gràcies a ells, avui sóc qui sóc i com sóc.
Aquesta entrega va despertar el meu desig d’entregar. Llavors va ser quan vaig decidir ajudar a l’Eyayaw i en Desaleng. Dos nois amb qui, en moments diferents del viatge, vam caminar plegats i ens vàrem acompanyar mútuament. I aquí va començar un nou camí. Amb la Mar ens vàrem moure per poder ajudar a aquest dos nois a poder assolir el seu somni, allò que més desitjaven, que era poder estudiar i anar a la universitat.
Durant temps els hem estat enviant diners perquè poguessin llogar una “caseta” a la ciutat de Bahir- Dar, pagar el menjar i les taxes universitàries. Durant aquest procés els hem fet de mentors des d’aquí, donant-los suport, mantenint un contacte continuat i fent un seguiment dels estudis. Hem rebut les notes a cada trimestre i hem somrigut al veure que les notes mitjanes han estat excel·lents. Vàrem viatjar de nou a Etiòpia, els vam anar a veure, vam conèixer les seves universitats i entrevistar-nos amb els seus professors Vam conèixer les seves famílies i vam sentir joia de poder contribuir i haver obert una porta molt gran a la vida d’aquests dos joves.
Avui, tenim productes Etíops (foulards i mocadors, bolsos, crema de karité) que hem posat a la venda per així poder seguir-los ajudant, amb la idea, d’algun dia poder fer una casa d’estudiants on sigui l’Eyayaw qui aculli i acompanyi a altres joves en aquest camí.
Si desitges col·laborar, pots fer-ho posant-te en contacte amb nosaltres a : marc@viatjantdesdelcor.com o a través del web www.atocdecor.com
Turisme tribal
La realitat quotidiana dels Mursi va resultar ser força allunyada de la imatge icònica que havia vist en nombroses fotografies publicades en revistes i pàgines web.
En els mitjans, sovint se’ls mostra ferotges o amb impactants barrets de plomes, ullals i pentinats fets amb fil ferros, fruites o objectes similars. Aquesta és una realitat altament complexa ja que la imatge esbiaixada que ens n’arriba es deu en part a la picaresca que s’ha creat entorn del turisme. Els pocs membres de la tribu que es deixen fotografiar en els camins o a l’entrada dels poblats sovint es disfressen per atraure l’atenció del foraster i també d’algun diner. El fet és que a alguns turistes ja els hi va bé entrar en el joc, doncs, obtenen així les fotografies més espectaculars.
Anys després, des de casa estant i observant amb perspectiva les fotografies recollides aquells dies, he pres consciència de l’alt valor intrínsec que tenen. Les imatges que veieu aquí són fetes des de la innocència, des de la convivència i sense decorat. Mostren els Mursi tal i com són i com viuen. Algunes d’elles fetes per els mateixos Mursi, doncs la meva càmera era d’ús comú. Aquesta combinació és probablement, en el seu conjunt, un fet ben poc habitual.
Una tarda, mentre estava al poblat, va arribar un jeep amb turistes. En aquell moment vaig poder ser testimoni intern dels “caçadors de fotos”. Disculpeu-me per l’entremaliadura, no vaig resistir la temptació de caçar el caçador.
Vols comprar alguna de les fotografies?
Posa't en contacte amb mi a marc@viatjantdesdelcor.com
L'Exposició
Biblioteca pública Carles Rahola
- Carrer d'Emili Grahit, 4-6, 17002 Girona
- Telèfon: 972 20 22 52
- De dilluns a dissabte, de 10h a 20h
Col·laboradors
- Estudi 1826 - Jordi Rafel
- Disseny i programació - Marc Julià
- Restaurant Etíop Abyssinia
C/ del Torrent de les Flors, 55
08024 Barcelona
Tel. 932 13 07 85